LES ETAPES
DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Coneixes els trets principals, fites i necessitats autèntiques de cada etapa evolutiva de les teves criatures? Acompanyes aquestes etapes amb comprensió, amor i presència? Saps que la cura d'aquests primers estadis del desenvolupament poden prevenir les neurosis? Comprendre que en els primers 7 anys de Vida es forja la base de l'estructura de la nostra personalitat adulta, ens possibilita aquesta cura amb més informació i responsabilitat. Descarrega't l'ebook i......Feliç lectura!

Ja saps què li passa al teu infant al llarg del seu creixement? Et regalo un ebook sobre les fites i les necessitats autèntiques de cada etapa evolutiva de les teves criatures.

29 de octubre de 2020

Límits en la criança respectuosa


Una de les preguntes que més vegades he escoltat al llarg dels meus anys de pràctica acompanyant famílies i educadores en relació amb les seves criatures és aquesta:

 

"Com ho faig per posar límits sense perdre els estreps?

Ah! I que em funcioni, és clar! "

 

 

Doncs sí, segur que et veus reflectida en aquestes paraules, oi? Bé, doncs m'he volgut aventurar a escriure unes línies sobre això sabent ja d'entrada que, com no em canso de repetir-te, les receptes en la criança respectuosa, senzillament, no existeixen. De tota manera, hi ha algunes pautes que crec poden ajudar-te a revisar de quina manera t’acostes a les teves criatures quan els vols posar un límit. La majoria d'elles tenen a veure amb una mirada cap a tu i la teva capacitat adulta de revisar la situació i com actues en aquest determinat moment. Aquí van:

 

• El teu estat intern (paciència, humor, pors, etc.): el primer que has de preguntar és com et trobes tu en el moment que succeeix allò que vols limitar. Les persones adultes, sovint, no ens adonem de la immensa influència que tenim sobre les situacions i les dinàmiques infantils. De la mateixa manera que ocupem molt més espai físic, també ho fem amb el nostre espai emocional. Ser conscient del teu nivell de paciència, del teu estat d'ànim, de si et guanyen les teves pors, la sobreprotecció o el cansament et brinda la possibilitat de regular la teva actuació. No caiguis en la temptació de pensar que alguna cosa d’això que t’explico és "bo" o "dolent"; si et jutges et culpes, i això limita la teva mirada clara cap a la teva criatura. La clau està en mostrar-ho i revisar-ho per transformar allò que no ens agrada, no ens serveix o no té cura de les criatures. 

 

 La teva història amb els límits: un altre gran àmbit a revisar és el teu camí personal amb relació als límits. A què em refereixo amb això? Doncs a la manera com et van acompanyar de petita i la forma com els has integrat en el teu desenvolupament vital: si vas tenir límits molt autoritaris i sense sentit; o per contra van ser laxos i gairebé inexistents; o creus que van ser coherents i amorosos. Tot el que vas escriure en el teu "guió" de vida conscient o inconscientment es col·loca com a filtre quan vols acompanyar als teus criatures i genera lectures de les situacions i de com actuar que tenen origen en el teu passat. En el meu curs online sobre "Límits respectuosos" t'acompanyo a desgranar tot això i molt més.

 

• La seva edat i etapa evolutiva: conèixer quines són les necessitats autèntiques de la teva criatura en cada moment del seu desenvolupament et pot oferir un ventall de recursos per lidiar amb tot allò que es va donant en el vostre dia a dia; saber en quina etapa les criatures retenen els límits, quan necessiten més permís per a la seva agressivitat incontrolada, fins i tot, la manera de parlar-los o actuar quan poses un límit. És importantíssim saber quins mètodes utilitzar per ser efectives alhora que amoroses, no creus? Perquè no té el mateix efecte demanar-li a l’infant que pari de fer alguna cosa des de la cuina quan té 2 anys que 8. Aprendre quins processos de desenvolupament les criatures travessen et regala eines per a la gestió dels límits (entre molts d'altres àmbits) .

·      Tensió del moment / entorn (càrrega emocional, presses): la majoria dels límits complicats de gestionar es donen en moments on el relax brilla per la seva absència; ja sigui una falta de pau interna dels i les adultxs, de les criatures, o bé de l'entorn. Com a éssers bio-psico-socials, les persones (i les criatures també, eh?) rebem infinitud d'estímuls i influència de les persones que ens envolten com de l'entorn en el que estem. O és el mateix posar un límit al menjador de casa teva que enmig de parc envoltada d'altres famílies? Suposo que ens entenem, oi? Doncs cal tenir en compte que per posar en pràctica certes estratègies en la gestió dels límits, potser és imprescindible que t'ho posis fàcil i busquis espais menys amenaçadores per a tu i, alhora, moments del dia on tinguis més disponibilitat interna i temps per aplicar-ho. (segur que els matins no hi caben en aquest marge de moments ;-)

 

• Temperament de la criatura: si has fet algun dels meus cursos de les "Etapes de desenvolupament" sabràs que parlo molt dels dos tipus de temperament infantil: l'agressiu i el passiu. Cadascun d'ells respon a una de les polaritats del contínuum de l'energia agressiva. Si estàs davant d'una criatura que reacciona des de la seva agressivitat (que no és violència, compte! T’explico la diferència en el meu curs online sobre la "Ràbia infantil i les rebequeries"), és probable que els límits es gestionin d'una manera més explosiva i confrontant, ja que el teu límit activa la seva necessitat d'autoafirmar-se i pots acabar en una mena de batalla a lo "David i Goliath" que no et durà enlloc. D'altra banda, si la teva criatura està més col·locada en el costat de la passivitat, semblarà que tot ho acata però és possible que, en el fons, acumuli malestar per no ser respectada en els seus desitjos. De vegades els infants més "bons" són els més domesticats i cal poder qüestionar-se si, realment, els estem respectant.

 

Crec que amb aquestes pautes principals et deixo amb una mica de tasques perquè et prenguis el temps de revisar cadascuna d'elles en relació amb la teva forma d’apropar-te als límits . Deixa’m recordar-te que és important que ho facis des d'un lloc de molta cura cap a tu mateixa per no caure en el parany de l’autojudici i el perfeccionisme: el gran parany de la maternitat ideal.

 

Trobaràs més informació sobre tots aquests conceptes en la meva web i en cada un dels Cursos de Criança Respectuosa que t'ofereixo. Que els gaudeixis!

 Elisenda Pascual i Martí

Directora d’Acompanyament Familiar

Psicòloga núm col 22040