LES ETAPES
DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Coneixes els trets principals, fites i necessitats autèntiques de cada etapa evolutiva de les teves criatures? Acompanyes aquestes etapes amb comprensió, amor i presència? Saps que la cura d'aquests primers estadis del desenvolupament poden prevenir les neurosis? Comprendre que en els primers 7 anys de Vida es forja la base de l'estructura de la nostra personalitat adulta, ens possibilita aquesta cura amb més informació i responsabilitat. Descarrega't l'ebook i......Feliç lectura!

Ja saps què li passa al teu infant al llarg del seu creixement? Et regalo un ebook sobre les fites i les necessitats autèntiques de cada etapa evolutiva de les teves criatures.

2 de gener de 2022

XARXA DE SUPORT A LES MATERNITATS: UNA NECESSITAT URGENT


Les maternitats, en molts casos, són solitàries i aïllades, alienes a altres dones maternants. Són així producte d'una societat que ha promogut l'individualisme des del capitalisme, el patriarcat i s'està potenciant amb la situació actual que encara imposa més distàncies: cadascuna a casa seva la seva criança. Com a éssers humanxs tenim una naturalesa individual i també social. La grupalitat és font d'identitat, autoestima i autoconsciència. L'excés d'individualisme ha fet, entre d’altres coses, que la maternitat es visqui de manera solitària i es comparteixi poc amb altres dones a la mateixa situació. De vegades fins i tot hi ha esforços a fer veure que tot és meravellós de cara a la galeria, pel mandat insconscient de la super-woman i super-mama, cosa que encara deixa a una més separada del món, i en contradicció amb una mateixa .


Adoro els grups terapèutics, perquè els veig com una reproducció de l'ancestral xarxa humana, per compartir llàgrimes i somriures. Hi creuem les fronteres de l'individualisme i de “l’aparadorisme", cosa que cura la ferida de separació i satiafà la set de tribu, per descansar en la pertinença de sentir-se part del grup, que acull sense judicis a qui participa.


Ser i exercir de mare és una de les coses més complexes del món. Es posen en joc, alhora i en versió amplificada, els atributs més essencials de la personalitat: l'ombra (tot el que quedava enterrat a l'inconscient) es manifesta de forma inevitable així com els aspectes més lluminosos també poden florir.


Per això, crec que la maternitat pot brindar una oportunitat d'autoconeixement profund i accelerat: és un gran mirall on veure's reflectida. A través del desenvolupament evolutiu de les criatures es reviu, de manera inevitable, la infància de la mare. En aquesta actualització de la teva pròpia infància a través de la dels teus fills és comú projectar, posar-hi aspectes que et pertanyen, com si fossin seus. Això fa que allò que els passa et sembli el mateix que et passa o et va passar a tu. En aquesta acció, sense voler, deixes de veure com són perquè el filtre de les teves ulleres està entelat de la teva biografia emocional esperant a ser processada. Busca trobar una resolució de temes passats a través de ser reviscuda en el present. I els teus fills com dic, són un camp fèrtil on re-viure’t.


Per exemple, he vist en moltes dones amb fillxs repetir-se aquesta escena: el fillx se sent rebutjatx a l'escola i lx ma-pare creu que pateix igual que quan ell/ella es va sentir igual en un escenari semblant. És tan natural empatitzar i projectar que per això és important tenir cura del grau de projecció. És a dir, quan confons, sense voler, que “allò teu és igual a allò meu”, el que et fa actuar sense veure el teu fill. Qui veus primer, encara que no t'ho sembli, és la teva nena interna pendent d'una resolució del seu dolor, i et surt un impuls de voler protegir el teu fill perquè “no passi el mateix que tu”. Aquesta reacció és un ressò de la teva pròpia por. Des d'aquest prisma et costarà percebre que la vivència, necessitats i recursos per fer front a la situació del teux fillx no són iguals a les pròpies. Quan et reconeixes, sents i digereixes la teva ferida emocional, després veuràs els teuxs fillxs pel que són, no pel que ets.


En els grups terapèutics acompanyo les mares a poder reconèixer les pròpies projeccions cap als seus fills, entre altres temes. És molt bonic veure com quan una dona recupera per a sí mateixa allò que està projectant als seus fillxs, hi pot haver altres dones al grup, que per la ressonància de l'efecte mirall, també recuperin allò que estaven projectant als seuxs fillxs.


A parer meu, aquests grups són llocs de trobada sagrat que honren la socialitat sana, la sororitat entre dones mares, la que sosté i nodreix, no la que separa i resta. Són un espai de trobada per poder-se reconèixer cadascuna en una mateixa i en les altres en el descans incondicional dels braços del grup, com una gran mare. És un lloc entre persones d’igual a igual, on cadascuna pot expressar les seves inquietuds i necessitats.


L'efecte del grup és fer de contenidor i amplificador de les vivències pròpies. M'agrada fer servir la metàfora de la campana per als grups. Mostrar-se en el grup és com cantar dins una campana: el so és contingut per les seves parets i reverbera de nou cap a la veu de la persona cantant de manera amplificada, tornant-li el ressò de la seva pròpia veu multiplicat.


El grup terapèutic ofereix un espai de confiança on poder obrir-se, mostrar-se amb el què passa i ser acceptada com a tal, sense necessitat de falsejar i posar-se la màscara social amb què solem anar pel món a la recerca d'aprovació i reconeixement. Tenir relacions amoroses és una font de nutrició necessària per expandir-se per a una mateixa i amb les teves criatures. El fet de compartir aquest nivell en els grups, exercitant la musculatura de l'amor, en la freqüència vibratòria del cor i deixant la ment descansar, genera una intimitat que com a espècie humana estem necessitant urgentment en aquests temps que conviden a la deshumanització de que és inherentment humà.


Lara Terradas

Psicòloga Col 15613

Terapeuta Gestalt, Corporal, Infantil i Familiar