Què és una adaptació respectuosa?

Què és una adaptació respectuosa?

El primer a tenir en compte per respondre això és saber a quina etapa evolutiva es troba aquesta nena o aquest nen per saber les seves experiències prèvies i com reaccionarà davant d'aquesta nova adaptació escolar.

Cal comprendre que una adaptació escolar és una transició d'una cosa coneguda a una cosa desconeguda i que cada criatura tindrà temps i ritme per sentir-se protegida.

Aquí és fonamental la nostra presència, perquè sentin que quan ho necessitin hi serem, per poder sostenir el que se'ls vagi movent. Recorda que el temps dels nens és orgànic, tenen el ritme, tenen les necessitats i hem de poder acompanyar-los.

“Les primeres adaptacions marcaran la seguretat interna als nous vincles”

En molts casos, les adaptacions escolars són el primer moment en què els nens surten del refugi segur que ha estat fins ara, la família i la llar.

En aquesta transició necessiten la nostra presència per caminar ferms d'un enllaç conegut cap a un altre que han de descobrir.

Aquest impàs, sobretot en edats primerenques, és determinant per a l'establiment del SEU DRET A SER CUIDATS: Heus aquí una de les bases de la seva futura salut mental i de les relacions saludables. Acompanyar-los amb respecte és fer-los saber que quan tenen por, mereixen que se'ls tracti bé.

No creus que la infància mereix que cuidem les necessitats autèntiques?

Uns mesos d'acompanyament poden aportar molt en la pròpia seguretat interna i en la manera de fer front a nous reptes.

Per al teu fill pot ser que aquesta sigui la primera adaptació de moltes dins del món escolar, així que és important assegurar-te que entra amb bon peu.

Què li puc demanar a l'escola?

De cara al nou curs escolar és important saber que potser per a les professionals sigui un any més, però per a la teva filla o el teu fill és el primer any d'una cosa important.

Coses que pots demanar:

1- Que et permetin acompanyar les necessitats quan es presentin. Això pot implicar:

2- Flexibilitzar horaris i dies (infantil no és obligatori)

3- La teva presència a l'espai fins que es quedi tranquil·la

4- Compromís que et truquin si plora molt i no es calma

5- Entendre que les regressions són salut mental i no un problema per ignorar

6- Saber que la salut mental del teu petit és a les teves mans i tens el dret de prioritzar-lo

7- Parlar molt amb les professores i estar oberta al feedback ia les propostes, sempre que l'escolta sigui bidireccional

Necessitats autèntiques a les adaptacions

• Cada nen/a té el seu propi ritme. No forcem l'homogeneïtat de processos. Les realitats són subjectives.
• El millor per a un/a nen/a és estar a prop de la seva figura de referència. Per això és important que us permetin estar a l'espai fins que es quedin TRANQUIL·LES.
• Encara que jugui i no et miri, sap que hi ets. La seguretat que brindes a la teva filla/o no és proporcional al cas que et fan.
• Mai marxis sense acomiadar-te. Encara que els faci mal dir-te adéu és millor que desenvolupar un sistema d'alerta constant.
• No els forcis a dir-te que estan bé. Els fills i les filles ens volen feliços i poden arribar a fingir el seu benestar a favor del nostre.

Passos d'una adaptació respectada

Una adaptació saludable té una gràfica i uns ritmes. Aquí et deixo una guia del que seria:

Pas 1: acompanya la teva filla a l'espai i estigues tan a prop com et demani.

Pas 2: al cap d'uns dies deixa de seguir-lo per tot l'espai i li dius que, si vol estar amb tu, que se sent al teu costat. Si vol anar a jugar, tu l'esperes en aquest lloc però no te'n vas.

Pas 3: al cap de més dies de fer el pas 2, quan entres a l'espai i veus que se'n va més estones a jugar sense tu, li dius que l'esperes en un racó de la sala o, fins i tot, en una habitació contigua per a les famílies. Promet-li que MAI marxaràs sense avisar-lo.

Pas 4: arriba el dia de la primera sortida: el teu fill et ve a dir adéu i observa si realment està preparat. Aquest pas pot fer diversos intents, encara que la teva sortida siguin només 15 min. (en el cas que te n'hagis d'anar per imperatiu laboral o de salut, planteja't si hi ha algú més que pugui quedar-s'hi. Si no, assegura-li que confies que es queda ben acompanyada).

Pas 5: un cop el moment de l'adéu es transita amb lleugeresa, ja pots allargar la teva sortida durant unes hores, amb el compromís que si et necessita, et trucaran.

Pas 6: finalment arriba -i t'asseguro que arriba- el moment d'acomiadar-vos a la porta o amb un conte ràpid d'inici de dia.

“La nostra presència els ofereix la seguretat necessària per obrir-se al món”

Quan parlo de les etapes del desenvolupament sempre explico que el camí cap a l'autonomia autèntica va de la mà de la seguretat interna i d'una bona autoestima.

Doncs bé, aquesta fermesa en les capacitats pròpies parteix d'un sistema nerviós equilibrat, que no està en guàrdia constantment i que tampoc no ha de forçar el sostenir allò que no li fa bé.

La nostra presència adulta i coneguda corregula els estats emocionals de les filles i els fills quan els manquen els recursos. A les adaptacions escolars és essencial instaurar aquest circuit intern per generar el que jo anomeno “JURISPRUDÈNCIA EMOCIONAL”: un camí enfortit de funcionament intern saludable.

Veieu la importància d'aquest acompanyament?

Ara vull explicar-te mites de les adaptacions escolars

-“S'acostumen ràpid”

Acostumar-se no és el mateix que transitar amb seguretat i autonomia un moment

important de la seva vida: la primera separació.

-“Quan no em veu deixa de plorar”

Que parin el plor és sinònim de cuirassa i protecció: on no em sento segura gasto el

mínim d'energia que necessitaré per sobreviure.

-“Després es queda tranquil·la”

Hem d'observar quins comportaments expressa un cop la recollim i a casa: més demanda, plor, irascibilitat, pors, regressió, més demanda, etc. Tots aquests exemples denoten una absència de tranquil·litat en la separació.

-“Tots els nens hi passen”

Que altres nens o nenes no siguin acompanyats no vol dir que la teva tampoc ho hagi de ser. Ets la seva mare pare i està a les teves mans decidir com vols (o pots) fer-ho.

-“Encara que hi sigui, no em fa cas”

Que no et miri o interaccioni amb tu no és sinònim que no sàpiga que hi ets i que això,

el tranquil·litzi. Ets el punt de seguretat i referència.

-“Si me'n vaig dissimuladament, pateix menys”

Si aprèn que te n'aniràs sense avisar, el seu sistema nerviós estarà en guàrdia des del

principi. És millor transitar el dolor de la separació que no saber quan arribarà.

Parlar d’una adaptació respectuosa a l’escola mobilitza moltes coses. 

Te’n parlaré de tres:

1- Per què ens fa tanta por el respecte i per què creiem que respectant la infància els farem més febles i més vulnerables? 

És tot al contrari!

Donar una base ferma, sostinguda, una sensació de merèixer amor fa que puguin créixer escollint des d'aquesta creença interna de confiança i d'autoestima.

2- L'adaptació respectuosa ens confronta amb la nostra pròpia actuació; probablement a l'època en què vam entrar a l'escola la neurociència no tenia lloc i l'educació emocional tampoc. Nosaltres no vam rebre tot això, i per això ens confronta tornar a reviure aquell dolor que probablement vam sentir al separar-nos de la mare, el pare o de les figures de referència sense fer una transició acompanyada.

3- Ens confronta amb la sobirania personal, és a dir, la convicció interna que allò que nosaltres sentim és així i té raó de ser. Quan es tracta del respecte al teu fill i a la teva filla: escolta les entranyes

Què significa la corregulació a les adaptacions respectuoses?

La corregulació és el fenomen pel qual a través de la nostra regulació emocional com a acompanyants permetem que els nens i nenes es regulin amb allò que li passa i no els agrada.

Bàsicament, si tu estàs tranquil·la possibilitaràs que la criatura transiti la seva experiència emocional sense que tu et fiquis dins i que pugui veure en tu aquest far on agafar-se per poder sortir abans de la tempesta.

Les adaptacions poden suposar la primera separació real a les seves vides per tant tenen dret a sentir agitació emocional. Si tu pots sostenir aquesta agitació i oferir-los aquesta presència amorosa i estable ells podran transitar per aquesta etapa amb molta més salut.

Recordeu-vos sempre que la vostra presència, encara que no la busquin tota l'estona, els brinda seguretat i això els possibilita la sortida i l'exploració de l'entorn nou al qual han entrat.

En definitiva, corregular és posar el teu cos i la teva emoció al servei de les seves dificultats emocionals, perquè això els proporciona seguretat i protecció per travessar allò que els estigui succeint.

Elisenda Pascual Martí

Psicòloga i Fundadora d'Acompanyament Familiar