Mirades. La intimitat del joc

Avui la Júlia i la Gina han trobat el seu moment d’intimitat amb el joc simbòlic. Un joc ric, ple de trobades, complicitats i riquesa compartida.

Històries de veritat, moments unics, espontànis, emocions compartides, sorpreses plaents.

Quan la màgia de la quotidianitat, la profunditat de cada instant, l’alegria de viure, l’ordre del caos aparent, és la possibilitat dels possibles.

Històries que ens atrapen, que ens poden emocionar, històries esperades, històries imprevistes que se’ns presenten sobtadament.

Júlia- Gina, agafem les nines i juguem?

Gina- Si! Els i preparem el llit per que descansin, segurament estarán molt cansades.

Júlia- Val. Les cuidarem com ens cuida a nosaltres la mama. I el papa.

Gina- Si, jo li dono un biberó.

Júlia- També els hi hem de preparar mejar.

Gina- D’acord

Júlia- Ara les haurem de passejar i que dormin. 

Jugar a fer de pare o mare, respondre responsablement a l’hora de vestir, alimentar i tenir cura del nadó són accions que es repeteixen continuament en el joc dels infants.

Avui han trobat l’interés de curar als altres, de mimar-los, de donar-los calor, d’acaronar-los…tot allò que de vegades algú ha fet per nosaltres i que tant ens ha agradat, queda impregnat en l’essència de cada infant, i amb tendresa i cura ho transmeten al seu entorn..

D’altres vegades, passa que prefereixen cudar-se a ells mateixos i sentir aquell plaer, el plaer de sentir-se cuidat que segurament ja han sentit alguna altra vegada i que volen tornar a sentir.

Un espai d’experències, de vivències, on confluïm amb els infants. Un espai i un temps respectuosos amb el creixement i amb la infància, on sigui possible fer, dir i conèixer. Un gran laboratori on es fan les coses que se saben però on sobretot s’aprenen les que no se saben.

Parar atenció al joc espontani dels infants, valorar-lo, meravellar-nos, participar-hi, ajudar-lo a evolucionar, és anar a favor d’una educació oberta a la vida, a la creativitat i al desenvolupament de tot el potencial de la persona.

Si pogués influir sobre la fada bona que, segons diuen, regna en els batejos de tots els infants, li demanaria que li donés a cadascun d’ells un sentit de maravella tan indestructible que li durés tota la vida, com a antídot infal-lible contra l’avorriment i el desencís dels anys següents, contra l’alineació de les fonts de la nostre força. Perquè un infant, sense aquest do de part de les fades, pugui mantenir intacte el seu sentit de meravella, necessita la companyia d’almenys un adult capaç de compartir aquest sentit, capaç de retrobar amb ell l’alegria, l’encís i el misteri del món en què vivim.       El jardí dels secrets. Penny Richter

Laura Casadó

Terapeuta Gestalt i mestra