L’espiritualitat durant la infància. Parlem d’intel·ligència espiritual?

El quatre és quatre per a tots?

Tots els sets son iguals?

Quan el pres pensa en la llum,

és la mateixa que t’il·lumina?

El llibre de les preguntes // Pablo Neruda

Aquest vers apareix citat en una de les pàgines del llibre de Tobin Hart, “El mundo espiritual secreto de los niños”, on aquest expert en el camp de l’espiritualitat, la psicologia i l’educació desgrana amb excel·lent pulcritud aquesta dimensió de l’ésser humà, la seva manifestació durant la infància i la meravellosa oportunitat que ens regalen les criatures per a re-connectar amb la nostra pròpia experiència espiritual.

Fa temps que li dono voltes al tema que m’agradaria compartir amb vosaltres en aquest article. En la meva pràctica psicoterapèutica diària em trobo amb els vostres dubtes, preguntes i neguits. La majoria envolten aspectes “més quotidians” de la criança com: el son, l’alimentació, els límits, l’acompanyament emocional, l’afectivitat i la sexualitat, la gestió entre germans i germanes, el desig de fomentar l’autonomia, el de mantenir l’autoestima de les criatures, l’autocura en els diferents moments de la criança, els acords amb la parella sobre la criança, etc. 

No obstant, he decidit escriure sobre l’espiritualitat en la infància perquè em pregunto: 

·       Quin espai ocupa la mateixa en els vostres processos personals? I en els quotidians?

·       Queda l’espiritualitat relegada a l’adultesa, o a l’adolescència en els millors dels casos, tal i com en ocasions ho hem pogut pensar envers la sexualitat? 

·       Com detecteu les mostres d’espiritualitat en les vostres criatures? I en vosaltres mateixes?

·       De quina manera està present aquesta dimensió humana en la quotidianitat?

·       Com diferencieu espiritualitat de religió?

·       Si heu descartat la religió imperant en la nostra societat com a opció espiritual, de quina manera alimenteu la vostra espiritualitat? I la de les vostres filles i fills?

·       Quin és el fi de l’espiritualitat? N’hi ha algun de concret?

·       Es pot viure, que no sobreviure, sense espiritualitat? Si la resposta es sí, té algun impacte o implicació en les nostres vides i en la nostra salut?

I moltes altres preguntes més que podrien anar ocupant l’espai d’aquest article. Més enllà de donar resposta a les mateixes, aquest escrit és una invitació a que les respongueu des de i per a vosaltres. 

Evidentment, quelcom m’agradaria compartir, tot i sabent que les respostes més interessants i més certeres les trobareu en vosaltres mateixes. Inclús, les més re-evolucionaries, potser seran aquelles que generosament us regalaran les criatures del vostre entorn si esteu atentes, obertes i disponibles, en la quotidianitat d’un dia qualsevol.

Tornem al principi?

Allí on he escrit “Intel·ligència espiritual”, per a intentar explicar-la i revisar si podria ser la novena intel·ligència de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner (teoria molt interessant per a fer-ne un altre post, si fos del vostre interès). 

La intel·ligència espiritual, també coneguda per existencial o transcendental, ha estat focus de debat des de diferents disciplines. Inclús el mateix Howard Gardner, va formular-la uns anys després d’haver confeccionat la seva teoria. 

Inicialment, al 1983, incloïa 7 tipus d’intel·ligències. Després, al 1999, en va incloure una vuitena “La naturalista” i es va plantejar una novena “La existencial o trascendental”, la qual diferenciava de la “espiritual”, sent aquesta última com una subcategoria, inclús “considerant-la com una amalgama d’intel·ligència intarpersonal i interpersonal, sumant-hi un component valoratiu”. 

Gardner va definir la intel·ligència existencial o transcendental com a “capacitat per a situar-se a si mateix respecte el cosmos, així com la capacitat de situar-se a si mateix respecte el trets existencials de la condició humana com el significat de la vida, el significat de la mort i el destí final del món físic i psicològic en profundes experiències com l’amor a una altra persona o la immersió en un treball d’art”. No obstant, afirmava que aquesta precisava d’alguns components per ser classificada com a categoria d’intel·ligència independent.

Llavors, com ens podem orientar per entendre aquesta dimensió de l’ésser humà i detectar-la en les nostres criatures?

Seguint la proposta de Tobin Hart, fixant-nos en les “experiències que van des de: 

-        la capacitat de sorprendre’s i fascinar-se

-        a la trobada amb la saviesa interior

-        des de la formulació de grans preguntes sobre la vida

-        a la expressió de la compassió

-        i inclús, en la cerca sota les aparences

Constituint-se, la suma d’aquestes, com els ciments sobre els quals s’assenta la nostra vida com a éssers espirituals en aquest planeta.”

Sabeu que m’ha sobtat més de tot el que explica el Hart?

(I que la vegada dota de significat moltes manifestacions de les criatures que he tingut el privilegi d’observar)

Doncs el que m’ha impactat intensament ha estat que ell afirma que “les competències de la independència i de la connexió, del egoisme i la compassió es desenvolupen paral·lelament”! Per a mi, veure que un expert assevera això és una revelació! 

Em verifica el que tantes vegades he vist manifestar-se: com una criatura, tot i trobar-se en un moment de fort egocentrisme (primers estadis segons diverses teories del desenvolupament moral i/o de la conducta prosocial, que englobarien fins els 6-8 anys de vida), “pot mostrar grans dosis d’empatia, compassió, generositat, aflicció pel dolor aliè (sigui humà, animal o vegetal) i capacitat per expressar els seus propis sentiments. Gràcies a aquesta obertura natural i la connexió amb el món, les quals permeten que la seva compassió emergeixi de manera espontània.” (Adaptat i ampliat del llibre de T. Hart)

I això, lluny de portar-nos a pensar o actuar de manera que exigíssim a les nostres criatures aquesta manifestació, sento que ens brinda una magnífica oportunitat per establir una mirada amorosa de reconeixement i validació d’ambdós pols. Fascinant-nos i establint aquest contacte autèntic amb el que afavorirem el desenvolupament sa i integral. Potser fins i tot, acabem recuperant alguna part oblidada de nosaltres mateixes. 

Recordant la importància de partir des d’aquesta atenció, obertura i disponibilitat quotidianes, en el dia a dia, amb la possibilitat de potenciar-ho amb materials que poden anar des del clàssic llibre “El Petit Príncep”, fins a les propostes innovadores de “Filosofia Visual per a nens i nenes de totes les edats” creades per Wonder Ponder.

I... ara què?

Dir-vos que seria un gust continuar escrivint i compartint respecte aquest tema tant fascinant, malgrat això, la meva aportació arriba fins aquí. 

Si us quedeu amb més preguntes, dubtes i curiositat de les que us han fet arribar a l’article, inclús fins al final del mateix, sento que el resultat és immillorable! I us desitjo una apassionant aventura, amb el cor i la ment ben oberts, en el procés de cercar (o crear) les respostes que us siguin satisfactòries i encaixin en la vostra vivència.

Judit Labernia Reverter

Psicòloga. Psicoterapeuta. Formadora. Mare.

judit.labernia@acompanyamentfamilar.com

https://acompanyamentfamiliar.com/ca/equip/judit-labernia-reverter