27 de gener de 2021
Quan es parla d'embaràs, sigui per experiència pròpia o d'algú pròxim, en la nostra ment solen despertar-se paraules relacionades amb el test d'embaràs, les ecografies de primer, segon i tercer trimestre, el test de la glucosa, les possibles infeccions... Les etapes mèdiques que monitores monitoritzen els canvis físics semblen les úniques que es poden utilitzar per a descriure un embaràs.
Quines són les etapes de l'embaràs des del punt de vista psicològic?
Diversos autors (Pins, 1994, Lester i Norman, 1986) assenyalen tres etapes diferenciades.
La primera etapa aniria des de la concepció fins que se senten primers moviments fetals (4 mesos i mig aproximadament), es caracteritza sovint per la intensitat dels símptomes físics i a nivell psíquic l'ambivalència, entre felicitat i rebuig de l'embaràs, és freqüent, sigui un embaràs buscat o no buscat.
De fet, Niles Newton explica com les dones oscil·len entre la satisfacció existencial i la preocupació per la pèrdua previsible de llibertat amb l'embaràs i criança posterior; que els sentiments passin des del rebuig a l'acceptació, viure l'ambivalència de “el vull, no el vull” és una cosa normal i habitual.
Una segona etapa , s'inicia quan es comencen a sentir els moviments fetals fins als tres o quatre mesos següents. Sentir els moviments fetals, els cops de peu, veure la panxa moure's, està relacionat amb el reconeixement per part de la mare que el bebè té vida pròpia. En aquest moment, per a molts autors, la mare comença a fantasiejar, imaginant-se com a mare, comença a imaginar el seu bebè i de manera paral·lela torna a repensar a la seva pròpia mare i la relació que va tenir i té amb ella, que es coneix amb el nom de “representacions maternes”.
La tercera i última etapa és la recta final de l'embaràs, a quatre sis setmanes del part; està marcada per la condició física i les fantasies entorn del part, sobre la vida i la mort, les pors al futur i els possibles inconvenients.
i quins són els canvis a nivell psíquic?
Al llarg d'un embaràs, hi ha una creixent necessitat, per part de la mare, de revisar i comprendre els vincles primaris, amb els seus propis cuidadors principals per a poder vincular-se afectivament amb el nounat.
Monique Bydlowski (psiquiatra francesa que ha passat més de trenta anys treballant amb embarassades i puèrperes en una gran maternitat parisenca) utilitza el terme de transparència psíquica per a descriure l'estat psíquic que es desenvolupa gradualment per a aconseguir un grau de sensibilitat creixent durant l'embaràs i especialment al final.
Segons aquesta autora la transparència psíquica es caracteritza per un ressorgir de records del passat, que afloren de l'inconscient a la consciència. Hi ha una reactivació d'experiències vitals i emocionals del passat no resoltes, amb possible agudització de processos dolorosos.
Una conseqüència d'aquesta transparència psíquica pot ser que l'embaràs suposi un moment privilegiat en el qual és possible resoldre conflictes psíquics més ràpidament que en altres moments de la vida.
L'embaràs, com altres crisis vitals, ofereix una oportunitat de sanació, de curació, per a trobar solucions més adaptades mitjançant una nova organització de la personalitat.
Com puc sanar les ferides o dols no resolts?
L'acompanyament psicoterapèutic durant l'embaràs pot ser una variable determinant per a poder transitar per aquestes emocions, per a comprendre i assumir la pròpia història prèvia i vincular-se sense quedar-se atrapades en els sentiments de culpa, ràbia, enuig, injustícia, por, dolor.
Així revisar la infància al llarg de l'embaràs pot servir per a incrementar la consciència i l'empatia amb el futur fill o filla.
Com assenyala Marshall Klaus (neonatòleg expert en l'estudi dels efectes del vincle matern després del naixement), el vincle comença a formar-se en l'embaràs i està afectat per una sèrie de factors interpersonals i ambientals. D'una banda la dinàmica intrapsíquica sobre com es concep el bebè i sobretot, la manera en què la mare va ser criada pels seus propis pares, per un altre la qualitat de la relació de parella, el suport social i la presència d'estressors externs (Klaus & Kennell, 1982).
Sostenir a la futura mare serà el paper no sols del pare i la família sinó també dels professionals sanitaris. Els professionals de la psicologia podem sostenir i ajudar el nou nucli familiar, a sanar els vivències del passat; alhora, enfocant-nos en la salutogènesis, fomentar els aspectes sans i de salut, potenciar eines adequades d'afrontament de l'estrès sense que aquest es torni crònic, dificultant l'experiència materna així com la comunicació i vincle amb el bebè.
Por Susanna D' Ambrosio
Psiquiatre i psicoterapeuta perinatal
