1 de març de 2024
La tapa d’una olla emocional en ebullició
Avui en dia es diu que estem en una societat d’estrés i que aquest forma part quasi de la nostra vida quotidiana. Però i l’ansietat, és el mateix? Quina afectació té en les nostres vides i com la podem afrontar?
Comencem diferenciant estrés i ansietat ja que sovint les fem servir d’igual manera i no tenen realment el mateix significat. L’estrés és una resposta fisiològica i adaptativa davant d’una situació demandant on sentim un desajust entre la demanda i els recursos que disposem. Quan la situació demandant desapareix, l’estrés també. L’ansietat també té una part de resposta fisiològica d’estrés, afegint sovint sentiments de por, amenaça, preocupació i malestar. L’ansietat no sempre es desencadena per una situació del present, ni real ni proporcionada i per tant, no desapareix fàcilment.
Tenim diferents radars i senyals per a detectar quan alguna cosa no ens fa bé. Alguna cosa que està passant a l’exterior, la manera amb la que t’estàs relacionant amb l’exterior o com t’expliques a tu mateix/a alguna cosa que està passant. Algunes de les senyals són: sensacions corporals d’incomoditat, malestar, dolor, nerviosisme, estrés; pensaments recurrents, catastrofistes, rumiació, insatisfacció; i emocions desagradables de frustració, invalidació, culpa, amenaça o por.
Quan no escoltem cap d’aquestes senyals, és quan pot aparèixer l’ansietat per a expressar el que no volem, sabem o podem escoltar. Surt, de manera involuntària, com la única manera de poder drenar tota aquesta energia i moviment interior que no troba per on sortir.
Però, quins motius tenim per a no voler/poder escoltar-nos i detectar què ens estan dient aquests radars i així evitar l’ansietat? Alguns són:
- No haver sigut educats a aquesta mirada
- Por connectar amb la fragilitat / vulnerabilitat
- Por a no controlar
- Aprenentatge/necessitat de “tirar endavant” (obligacions de cures o laborals)
- Por a no poder sostenir
- Por a patir
- No voler entrar en la incomoditat de la incoherència (el que la ment et diu i el que el cos/emocions et diuen)
- Por a haver de prendre decisions i fer canvis
- Situació tant complicada que per a sobreviure ha de passar un temps primer sense mirar endins
Un cop l’ansietat ja és aquí, és interessant la proposta que fa M. J. Pubill (en la intervenció emocional breu, un enfoc integrador), amb dos abordaments bàsics:
1) Reduir la intensitat de l’ansietat per a que els símptomes redueixin (amb tècniques de respiració i d’orientació de l’espai). Sovint són les tècniques més conegudes per a fer front a l’ansietat, entenent-la sobretot segons la simptomatologia física.
Voler regular la respiració, sensacions corporals, quan el missatge intern d’origen segueix sent d’amenaça no és suficient. És com voler parar l’ebullició d’una olla que està bullint mentre el foc segueix igual d’encès. Si proves de baixar el foc, segur que les bombolles paren per si soles de manera més duradera. Aquí es quan entra el segon abordament.
2) Explorar quins són els conflictes i dilemes que la situació que et crea ansietat planteja. Quines emocions i interpretacions hi ha darrera del que s’està vivint. Quina és l'amenaça interna? Quina és la por? El pes? En la mesura que la persona pugui anar explorant al ritme i velocitat adient.
Sempre dic a consulta que voler eliminar un símptoma, emoció o sensació corporal encara fa que estigui més. Igual que quan vols que la rabieta del teu fill/a pari, el que aconsegueixes és el contrari, que vagi a més (a menys que utilitzis mètodes dràstics d’extinció de conducta). Si l’acceptes, la vols entendre, deixes que s’alliberi, preguntar-li què li passa, què necessita, tenint-la en compte li podràs donar allò que necessita i pel que ha vingut. Així permetràs que s’alliberi la càrrega i contingut que porta i deixarà de necessitar estar perquè ja haurà sigut escoltada (que és el que en el fons volia).
Hi ha diferents tècniques per afrontar l’ansietat i dialogar amb ella. Són les anomenades tècniques d’externalització que ajuden a personificar l’ansietat com si tingués vida en si i així poder dirigir-te amb ella directament. Si l’ansietat pogués tenir una forma, quina seria? Un color? Un tamany? A quina zona del cos la ubiques més? Què diria si pogués parlar? Què vol de tu? I anar detectant què l’ajuda a estar més tranquil·la i què l’activa més.
Part de l’objectiu també, és entendre la funció que l’ansietat està tenint. Què està aconseguint l’ansietat que passi (a part de passar-ho malament és clar) que sense ella no estava succeint? A què està dient prou?
L’ansietat ens posa molt al límit, afectant molt el nostre dia-dia, per tal que no ens quedi més opció que mirar-la i atendre-la. Això és justament el que no estàvem podent fer amb el nostre món emocional i psicològic, mirar-lo i atendre’l.
Naima Salrà
Psicòloga d’Acompanyament Familiar
