5 de març de 2023
Aquests dies hem transitat l’equinocci de primavera obrint-nos al despertar de la terra, després del repòs hivernal. Hem arribat a un dels dos moments anuals on les hores de llum i foscor estan en equilibri, a parts iguals.
Precisament tenia planificat escriure sobre criança cíclica i sobre com la ciclicitat estacional ens pot servir de mapa de ruta per conèixer els nostres cicles, descobrir els cicles en les nostres criatures i crear ponts bidireccionals de respecte entre les necessitats que se presenten en funció d’aquests cicles.
I perquè dic “tenia planificat” enlloc de “vaig a”?
Doncs perquè la vida, generosa com és, m’ha portat a transitar una experiència de llum i de foscor a parts iguals. Una experiència personal i col·lectiva a parts iguals. Una experiència de vulnerabilitat i de fortalesa a parts iguals. Una experiència, inicialment, coneguda des de la ment i l’empatia i desconeguda des del cos, a parts iguals.
Sento que parlar sobre aquesta experiència honra els vostres processos i la confiança que dipositeu en mi com a professional, em recorda la humilitat imprescindible per exercir com a terapeuta i em posa de manifest la abundància que té la vida (i lo difícil que es fa, en certs moments, veure-la, agafar-la i integrar-la).
De quina manera honra els vostres processos i la vostra confiança?
Tot i haver molts matisos, el principal aspecte que m’ha fet connectar amb la coherència interna que honra els vostres processos i confiança ha estat veure’m interpel·lada a recórrer una vivència perinatal complexa, com les que en múltiples ocasions he acompanyat, ficant-hi cos a lo conegut des de la ment i permetent-me allò necessariper transitar el procés amb el màxim de salut possible, tal i com animo a fer a les persones que acompanyo.
Podríem dir que ha sigut fer lo contrari de lo que significa la dita: “en casa de herrero, cuchillo de palo”. A més, fer-ho així ha donat sentit a la meva feina i vosaltres (principalment les persones amb les que estàvem en procés terapèutic) heu pogut veure reconegudes les vostres necessitats i vulnerabilitats, al jo fer-ho amb les meves.
Per què em recorda la humilitat imprescindible per exercir com a terapeuta?
Perquè les professionals tenim clar que no necessitem viure-ho tot per acompanyar exitosament a les persones en la millora del seu benestar. No obstant, sabem lo important que és tenir clar des de quin lloc real estem comprenent i sostenint, ja que haver viscut una experiència o no haver-la viscut, aporta reptes i regals diferents.
Haver experimentat tots aquests contrastos a parts iguals (incertesa-il·lusió, vulnerabilitat-fortalesa, llum-foscor, entre d’altres), em recorda que jo no sé res de la vivència de la persona que tinc al davant i que no puc salvar a ningú dels tons que experimenta. Humilment, les “úniques” opcions disponibles seran preguntar per acollir amb tota l’obertura possible i estar present, disponible i regulada mentre la persona comparteix, elabora i resignifica els contrastos que se li van presentat. Les eines terapèutiques i entendre que està succeint en el procés psicològic en concret, senzillament seran els mitjans per a que “les úniques dues opcions disponibles” estiguin al servei del manteniment i cura de la salut de la persona que acompanyo.
Com es posa de manifest l’abundància de la vida i la dificultat, en ocasions, de gaudir-ne?
Gestar amb una mà plena d’incertesa (i amb la pèrdua d’innocència que comporta treballar amb el dol per mort perinatal, gestacional i neonatal) i amb l’altra mà plena d’il·lusió (per la vida que batega dins d’una, pel projecte de família que implica, per tots els sí que conté) és abundant en sí, ja que és molt difícil que deixi indiferent. Bé, l’ambivalència en la maternitat és fortament coneguda! Però la que fica els pols vida-mort cara a cara, dona un vertigen característic.
En aquest viatge he sentit com l’abundància es presentava en múltiples formes i com en ocasions, tot i veure-la, el seu poder no era suficient per desdibuixar la impotència i la por. He saltat de sentir-me enormement afortunada i benaventurada a sentir-me molt més fràgil, vulnerable i desemparada del que mai m’havia sentit. He plorat per rebre l’abundància de dones sorores i amoroses que son presents a la meua vida, sabent que tot l’amor que estava disponible per a mi m’aclaparava i havia de dosificar-lo. He entrat en el no temps i no espai, on els petits detalls del dia a dia eren els que em connectaven a espurnes d’alegria i de llum.
I tot lo explicat en aquest últim paràgraf, per una banda, m’ha rememorat la importància de la humilitat com a persona i de la rendició davant lo que és (realment controlem molt menys del que ens pensen i gairebé res del que potser voldríem) i, per l’altra banda, m’ha connectat amb la compassió i empatia que tenim les persones, inclús quan és la professional que ens està acompanyant en el nostre procés la que defalleix i, amorosament, es retira.
Avui, en profund agraïment, aquest article va dedicat a totes vosaltres:
· A les persones que estaven en teràpia amb mi quan va començar aquest viatge.
· A les dones que gesteu sostenint incertesa (o mort) a una mà i il·lusió (o vida) a l’altra.*
· A les dones sorores i poderoses que estan a la meua vida.
· A Ainur, el fill que el dia 16 de març de 2023 va arribar a la vida extrauterina i porta tota aquesta historia a la seva pell (quin viatge i quin regal que en siguem conscients!).
*Podeu trobar inspiració per al vostre procés en el llibre que s’està cuinant amb el nom de Maternitat Invisible. Encara queden 2 dies per col·laborar en la seva cocció! Ho pots fer al següent enllaç: https://www.verkami.com/projects/34951-maternitat-invisible
I si sentiu que el que es presenta és massa, recordeu que no esteu soles! A Acompanyament Familiar hi ha diverses professionals carregades d’humilitat i eines per estar presents, disponibles i regulades mentre vosaltres transiteu, acompanyades, el vostre procés.
Judit Labèrnia Reverter
Psicòloga perinatal. Psicoterapeuta. Formadora. Mare.
Membre d’Acompanyament Familiar, actualment maternant
