EL REPTE DE L'ADOPCIÓ

En aquest article voldria reflexionar i donar visibilitat a alguns dels reptes que afecten a l'adopció.

Actualment les famílies tenen accés a un acompanyament psicològic gratuït abans, durant i després de l'adopció, facilitat per les entitats que les gestionen. No obstant això, de vegades no és suficient per a les famílies, que al llarg de la criança se senten perdudes i desesperades davant els múltiples reptes que travessen després de l'adopció.

És imprescindible treballar a nivell terapèutic amb les famílies adoptives, ja que tant el passat com el present s'entremesclen en la història familiar. Un dels objectius principals en teràpia al llarg de la criança és integrar les figures maternes/paternes.

Els fills donats en adopció s'enfronten a una doble força que contínuament els tira per un dels costats. Com si la família biològica estigués tirant d'un costat de la porta i la família adoptiva tirés de l'altre. D'una banda la nostàlgia del passat i d'altra banda l'esperança i el desig de canviar el futur. Aquestes dues forces estan sempre actives dins d'ells.

De vegades els fills/es adoptius poden experimentar conflictes de lleialtats, sent difícil per a ells expressar els seus sentiments i la seva curiositat sobre la família biològica. Per al fill/a, no manifestar el seu patiment és una manera de no traïr ni decebre als seus pares i ser agraït per haver-li donat una nova vida. És imprescindible oferir un espai d'escolta i comprensió sense tabús ni judicis per parlar de la família d'origen i donar cabuda a parlar d'aquella mare/pare real o imaginada, de la fantasia que han creat al seu voltant, de la seva vida, de les seves dificultats, de les circumstàncies en què els van donar en adopció, etc.

El relat que té instaurat la família adoptiva sobre per què es va donar al fill en adopció és crucial per al seu desenvolupament. La idea d'haver entregat un fill/a amb l'objectiu de confiar-lo a millors cuidadors no té la mateixa repercussió que la idea d'haver estat abandonat. Hi ha autèntiques tragèdies darrere de moltes adopcions, però és reparador per a ells aprofundir en la seva història i poder afavorir que la narrativa darrere de la seva entrega sigui encaminada a preservar el vincle. La teràpia psicològica és una experiència que pot ajudar a construir una nova història i una nova atribució de significat a aquests fets de la vida.

En l'etapa de l'adolescència especialment poden sorgir molts conflictes a nivell identitari en els fills/es adoptius. En aquest moment es construeix la identitat i els orígens prenen pes en la definició del valor personal propi. Qui sóc i què diu la meva història de mi? És important connectar el possible malestar i/o els símptomes que tinguin a la història dels seus orígens. Entendre la forma de vincular-se que tenen ells amb la família, i la família amb ells. Què fan els fills/es quan estan enfadats, decebuts, tristos?, com acollen els cuidadors aquests conflictes? Molts fills/es adoptius experimenten els conflictes com una possible ruptura del vincle. En aquesta reactualització traumàtica, el seu cos entra en alerta i reacciona de formes que poden ser agressives, perjudicials o perilloses. Figures emocionalment estables poden permetre al fill/a gaudir d'una experiència d'aprenentatge sana i estable que serà molt reparadora per a la seva vida.

Finalitzo aquest article amb aquesta preciosa metàfora del Dr. José Checa, que parla de l'adopció com un fill "Entregat com un tresor, com quan una barca està a punt de enfonsar-se al mar i entregues a una altra barca el més preuat que tens"

Ivet Vidal, psicòloga infanto-juvenil i familiar. Membre de l'equip d'Acompanyament Familiar.

Fonts:

• Cancrini, L. (2021). El desafío de la adopción. Crónica de una terapia exitosa. Morata.
• Protocolo de "PSICOTERAPIA CON FAMILIAS ADOPTIVAS" a cargo de Joana Alegret, Josep Checha, Iolanda D'Acenzo.
• Cancrini, L. (2023, octubre, 27 y 28). Seminario: El desafío de la adopción. Barcelona.