El joc pulsional

Acompanyar l'agressivitat infantil amb recursos psicomotrius

L' agressivitat infantil ( en l'etapa dels 0 als 6-7 anys) acostuma a ser una de les expressions amb la que mares i pares i professionals de la petita infància es senten amb menys recursos i sobrepassats a l'hora de comprendre-la i acompanyar-la. La psicomotricitat Aucouturier, en la seva vessant educativa, preventiva i terapèutica, ens ofereix una mirada de l'agressivitat infantil orientada a no negar-la ni reprimir-la, no jutjar-la ni deixar sol/a a la criatura que l'expressa. Partint de la idea que és una necessitat infantil disposar de moments, espais i adultes disponibles i segures per poder jugar la seva agressivitat, em centraré en conèixer breument la naturalesa de l'agresssivitat infantil i explicar com es pot jugar segons l'edat. Tenir la disponibilitat per jugar la seva agressivitat és un canal fantàstic per connectar i enfortir el vincle amb les criatures, doncs les ajudem a conèixer aquesta energia, els hi donem un marc per saber què poden fer i què no poden fer amb ella i afavorim posar-la al servei de la seva salud i de la construcció de

relacions basades en el bon tracte.

Què entenem per agressivitat infantil?

Seguint la mirada de la Psicomotricitat Aucouturier, direm que la l'agresivitat infantil forma part d'un impuls vital / pulsió que integra dos moviments oposats, però complentaris: la pulsió d'aferrament, al servei de l'expressió de l'amor cap als altres, de la unió, la cooperació, la partinença a un grup i la pulsió de domini o oposició, al servei de la diferenciació, de l'autofirmació, de la protecció, de la defensa, de l'expressió de limits i satisfacció de necessitats.Per tant, ens pot servir entendre que l'agressivitat infantil, és el canal que tenen els infants per expressar emocions i necessitats perquè no tenen el llenguatge verbal suficientment desenvolupat, ni la consciència d'elles mateixes, ni la capacitat d'aturar els seus impulsos més primaris.També ens pot ajuda, entendre que aquesta energia agressiva necessita ser jugada i acompanyada, és a dir, no els podem deixar sols i soles, inicialment no s'autorregula. Es coneix i es regula a través de la relació quotidiana amb els les adultse referents. Important no confondre'ns en que com que l'agressivitat infantil és quelcom saludable, no hem d'actuar i aturar els cops, paraules, etc que fan mal als altres infants, a les adultes, als materials, animals, a si mateixes.

Com es manifesta segons l'edat i com la podem jugar?

En llenguatge psicomotriu diem que l'agressivitat necessita ser jugada, simbolitzada i reglada perquè la seva expressió més primària o impulsiva i sense consciència, esdevingui una eina sana i segura per a una mateixa i per a cultivar les relacions humanes.Segons l'edat de les criatures, podem crear contextos lúdics, perquè els infants expressin la seva agressivitat sense fer-se mal i sense fer mal. En aquest sentit diem que els infants necessiten que les adultes estiguem disponibles, i a partir d'aquí ESCOLTAR les seves demandes o propostes de joc.

Així, es poden identificar 3 fases d'expressió de l'agressivitat i el seu acompanyament:

• La fase primària o presimbòlica ( dels 0 als 3 anys)

Els infants es troben en aquesta etapa de viure i sentir el seus cos, a través del moviment i l'exploració dels espais, els objectes i el cos de les altres persones. Aniràn construint les bases de la consciència i coneixement del propi cos, capacitats i límits. Aquest jo incipient es va constituint, a partir del vincle amb les figures maternes/paternes. És l'etapa on l'infant comença a expressar la seva força, els primers nos, primeres rebequeries, etapa egocèntrica, impulsiva... Aquí, deixarem que el joc pulsional també pugui desenvolupar-se: destrucció de piles de coixins o caixes de cartró, trencar o destruir material adequat per fer-ho (com paper de de diari), lluites amb coixins i el joc de lluita cos a cos amb l’adult. Aquesta etapa és ideal per aprendre amb el cos l’autocontrol de l’agressivitat. És un aprenentatge corporal. La lluita jugada amb l’adult, cos a cos, és un gran recurs per desenvolupar la capacitat agressiva juntament amb l’empatia, doncs també apareixeran els límits ( això em va bé, això no, més fort, més fluix...i per poder seguir jugant hi haurà d'haver una escolta interna i externa).

• La fase de simbolització ( dels 3 als 6 anys)

En aquesta etapa, amb l’augment de les capacitats físiques, també augmenta la necessitat física de lluitar, però amb el desenvolupament del llenguatge, emergeix la possibilitat d’integrar l’agressivitat en un context simbòlic. És un moment on les emocions dels infants en la relació amb els seus iguals, i també amb els seus adults referent, continuen sent intenses. És un moment on apareixen les pors maduratives. Els infants solen sentir plaer o por en tranformar-se en personatges fantàstics que lluiten contra obstacles, personatges que encarnen la foscor, el mal, les situacions de perill...Pere Juan Duque explica: “El joc simbòlic, intens i acompanyat és un mitjà privilegiat per a que s’expressi l’agressivitat, que moltes vegades té un gran component físic. També hem de tenir en compte que en aquesta fase es va consolidant la separació emocional de la figura materna, la qual cosa implica tot un seguit d’emocions molt intenses i profundes: por, ràbia, rivalitat, etc. El joc simbòlic facilita l’expressió i elaboració d’aquestes emocions. No ens espantem de la immensa agressivitat simbòlica que els nens i nenes són capaços de desplegar, en un context de joc això és molt sanador. D’alguna forma li estem dient a l’infant: el que penses i sents no és dolent, pots expressar-ho en forma de joc.”

• La fase reglada ( a partir del 7-8 anys)

Els infants es troben en un moment on la impulsivtat i plaer pel moviment pròpia de les etapes anteriors va cedint cap al plaer per la concentració, pels jocs reglats, esports concrets, dansa, arts marcials. Així doncs, aquest tipus de pràctiques seran un nou recurs adequat a la seva edat per seguir coneixent i canalitzant l'agressivtat de forma saludable. Potser són els recuros que més ens sonen a les adultes, perquè són molt semblants a les que disposem nosaltres per aquesta finalitat. Acompanyar el joc pulsional dels infants és també una finestra per indagar la relació amb la nostra agressivitat. És una oportunitat per escoltar el nostre cos: quines sensacions físiques i emocioanls ens desperta aquesta energia. Sentirem plaer o sensacions desagradables. És important escoltar-.se i respectarse a una mateixa i decidir fins a on ens impliquem. I Al mateix temps també és important detectar sinecessitem ajuda perquè ens supera en excés.

Eulàlia Solé Altimira

Psicomotricista