Cultivar l'alegria

He gaudit de la lectura del llibre “Educando la alegría”, de la psicòloga i consultora en infància, afectivitat i protecció Pepa Horno. Les seves paraules m'han inspirat per escriure aquest article. 

Des de fa més d'un any ens trobem en un moment social on s'està impedint la celebració conjunta o les trobades, és a dir, que en certa manera s'ha dificultat i limitat l'expressió dels afectes , i d'alguna manera s'està instrumentalitzant l'alegria. Perquè com diu Horno, l'alegria és motor de canvi, de moviment, d'exploració i de trobada. Per això ella creu que és important posar consciència al valor social que té la seva absència. L'aïllament social i la soledat i la promoció de la por que estem vivint degut a la pandèmia poden conduir a la resignació, a la paràlisi o a la impotència.

Aquesta seria una mirada ràpida a la dimensió social de l'alegria, però, i la seva dimensió personal i afectiva?

L'alegria no només té a veure en com ens desenvolupem en contextos grupals o socials o com ens integrem en ells, si no que també és el motor afectiu de totes les àrees de desenvolupament de les persones.

I de què parlem quan parlem d'alegria?

És una emoció, és a dir, una resposta fisiològica i endocrina que l'organisme presenta davant d'estímuls i esdeveniments externs que viu. L'alegria és una emoció que contribueix al benestar físic, a la millora del creixement, i a la resiliència entra d'altres aspectes. Com a emoció que és, no és un estat permanent, si no un fluxe d'energia.

Qualsevol de les emocions bàsiques són el motor d'alguna cosa, l'alegria és el motor emocional bàsic, com “les piles” de les persones. Horno detalla que és el motor del moviment físic i d'exploració, de l'optimisme, del creixement, de la trobada amb les altres, de la intimitat, de la protecció i de la resiliència. En definitiva és un mecanisme de salud intern i fortalesa emocional, per això creu que és necessari la seva promoció dins l'àmbit educatiu.

Ara bé, no confonguem aquestes idees amb el no estar en contacte amb la resta d'emocions, evitar que els infants pateixin, mantenir-los en una bombolla o  brindar una visió ingènua i innocent de la vida, doncs això implicaria no cultiva altres motors emocionals essencials de la vida: la tristesa, la ràbia, el fàstic, etc.

Per seguir donant forma aquesta emoció, Horno parla de dos elements bàsics de l'existència de tota criatura, adolescent, adulta:

La intempèrie: està relacionada amb la pròpia fragilitat i vulnerabilitat. Alguns dels elements claus que configuren les nostres vides tenen lloc sense que ho haguem decidit: la família on naixem, les malalties, la mort...o també que alguna persona estimi a una altra, el temps...són esdeveniments que succeeixen sense una elecció de la persona, però que configuren la seva vida de forma substancial. Ser capaç de sostenir i viure la intempèrie, de no negar-la, implica reconèixer que l'ésser humà és valuós i fràgil. Assumir que no és possible controlar  i dirigir la vida en la seva totalitat. Sostenir la incertesa, allò imprevist o no esperat ni desitjat. Aquesta és una de les claus de la salut emocional  de les persones, i que té a veure amb el cultivar l'alegria.

La responsabilitat: està en relació en com afrontar allò que arriba, com elaborar les vivències, com arribar a posicionar-nos en elles. Sabem que el que està a les nostres mans és escollir com vivim allò que ens passa, i com anem integrant aquestes vivències, d'una manera que ens fa sentir bé amb nosaltres mateixes o no. 

Pepa Horno explica amb molt més detall la seva proposta de quins elements de l'alegria creu important cultivar en infants i adolescents, i quina funció tenim les adultes que acompanyem en aquests procés de cultiu. 

De nou, i sense cansar-nos de repetir-nos, uns dels elements claus, és la mirada cap a l'interior de cada adulta, o en paraules de Horno, una afectivitat conscient per part de l'adulta, que permeti als infants i adolescents estar en contacte amb les seves emocions, expressar-les i reflexionar sobre elles.

Eulàlia Solé Altimira

Psicomotricista en l'àmbit educatiu, preventiu i terapèutic.